dissabte, 24 de setembre de 2016


Fa pocs dies parlava amb un amic i em comentava que fa temps que no pujo res al blog, i és cert. Degut als problemes que tinc amb les fotos, causats per desaprensius que me les reediten, els hi esborren la firma, fan vídeos amb elles, s'atribueixen l'autoria, els hi posen la seva firma i fins i tot en algunes les hi han inserit una marca d'aigua, m'he plantejat molt seriosament si paga la pena continuar; i fins i tot he pensat en eliminar-lo.

De fet encara no estic molt segur del que faré a partit d'ara. Probablement continuï però posant una marca d'aigua ben visible a les fotografies noves, cosa de la que no en soc gens partidari però no em donen altra opció. Les més de 3000 fotos que tinc pujades, de moment es quedarien igual però poc a poc també les aniria reeditant per inserir-les-hi la meva pròpia marca d'aigua.

Però de moment encara necessito més temps per acabar-ho de decidir.

dissabte, 2 de gener de 2016

Unes quantes fotos més de la casa Batlló


Per encetar l'any, us deixo amb unes quantes fotos de l'última incursió a la casa Batlló. Feia temps que tenia ganes de tornar-hi i la sessió va ser molt profitosa.

https://www.casabatllo.es/











dimarts, 29 de desembre de 2015

El Palau Episcopal d'Astorga


El Palau Episcopal d'Astorga és un edifici projectat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català. Està situat a la ciutat d'Astorga, a una distància relativament curta de Lleó, on es troba la Casa Botines, igualment obra de Gaudí, junt a El Capricho de Comillas les úniques obres de Gaudí fora de Catalunya. La construcció es dugué a terme entre 1889 i 1915.

Uns anys abans s'havia produït un incendi al palau episcopal, que el deixà totalment destruït. Ja que la ciutat no disposava d'un arquitecte diocesà, el bisbe Joan Baptista Grau i Vallespinós decidí encarregar la construcció del nou palau episcopal al seu amic Gaudí. L'amistat entre ambdós havia començat anys enrere mentre Grau –reusenc com Gaudí– fou vicari general de l'arxidiòcesi de Tarragona i inaugurà a l'església de Jesús-Maria l'altar que Gaudí havia dissenyat.

Quan Gaudí rebé l'encàrrec de construir el palau episcopal estava ocupat en diversos projectes, como el Palau Güell, els Pavellons Güell, el Col·legi de les Teresianes i la Sagrada Família, pel que no podia desplaçar-se a Astorga per a estudiar el terreny i l'entorn del nou edifici. Per a no endarrerir el projecte li demanà al bisbe que li enviés fotografies, dibuixos i qualsevol informació del lloc, que li permetissin començar a projectar el palau de manera que harmonitzés amb les edificacions del seu entorn. Un cop estudiat tot el material rebut, Gaudí enllestí els plànols del projecte i els envià a Astorga. Grau se sentí satisfet i inicià els tràmits per a obtenir els permisos administratius. Després d'haver-se introduït algunes modificacions, el projecte fou aprovat el mes de febrer de 1889. Uns mesos després, el 24 de juny, es posà la primera pedra.

Gaudí decidí emprar a l'obra obrers i paletes catalans que ja havien treballat amb ell, a fi que degut a la seva absència l'obra es realitzés de forma precisa segons les seves idees. El Palau Episcopal d'Astorga és un edifici que té un aire medieval, apropiat per a la seva finalitat. Gaudí el projectà en estil neogòtic, corrent que provenia de l'arquitectura historicista de moda en aquell moment, i que Gaudí utilitzà al Col·legi de les Teresianes, a Bellesguard i a la Casa Botines, a més d'Astorga.

La pedra en què està construït (granit gris del Bierzo) és respectuosa amb el seu entorn, en especial amb la catedral que es troba a prop, i també amb la naturalesa, que a l'Astorga de finals del segle XIX estava més present que en l'actualitat. Tanmateix, l'edifici també incorpora alguns dels elements que caracteritzarien a Gaudí en les seves futures obres, com els arcs de l'entrada principal o les grans xemeneies que de forma ostensible s'integren en les façanes laterals.

La façana presenta quatre torres cilíndriques, i està rodejada d'un fossat. El pòrtic té tres grans arcs abotzinats, fets amb carreus separats entre si per contraforts inclinats; Gaudí havia projectat coronar la façana amb un àngel de cinc metres d'alçada, que finalment no es va dur a terme. La part posterior presenta un absis a la capella, rodejat de tres petits absidiols. La planta baixa conté un gran vestíbul, del que surt l'escala noble, adquirint una gran alçada que permet l'obertura de grans finestres, de forma triangular, que proporcionen una gran lluminositat; aquest esquema recorda una mica l'utilitzat al Palau Güell. L'estructura de l'edifici se sustenta en pilars amb capitells decorats i en voltes de creueria sobre arcs ogivals de ceràmica vidriada. Es remata amb un emmerletat d'estil mudèjar.

El 1893, després de la mort del bisbe Grau, Gaudí dimití per desavenències amb el Cabildo, restant les obres aturades durant diversos anys. Finalment, fou enllestit entre 1907 i 1915 per l'arquitecte Ricardo García Guereta amb un estil molt més auster. L'edifici no feu mai les funcions de Palau Episcopal, i actualment és seu del Museo de los Caminos, dedicat al Camí de Santiago.






















La capella del Palau Episcopal d'Astorga













diumenge, 20 de desembre de 2015

Les rajoles del Passeig de Gràcia de Barcelona.

El disseny de les rajoles del Passeig de Gràcia són peculiars per tenir forma hexagonal i que la composició del dibuix no és dins una única rajola sinó que es fa per unió entre elles. Com fou habitual durant el modernisme són plenes de motius naturals. Segons un treball penjat al Museu de la Ciutat són inspirades en el fons marí i s’hi poden observar algues, meduses, cargols de mar, pops, amonites, etc. Sembla ser que Gaudí les dissenyà en un principi pel terra de l'habitació dels nens a la casa Batlló.

En alguns casos aquestes rajoles han estat robades i fins i tot objecte de subhastes fora del país. Es dona el cas en què al ser reposades no es va fer seguint la composició original, el que donà lloc a nombroses queixes dels ciutadans.

El panot Gaudí és un paviment per a l'exterior que es va reeditar el 1997 a partir del relleu original del mosaic hidràulic que Gaudí va crear a l'any 1904 i que fabricava l'empresa Escofet. En homenatge a l'arquitecte, la ciutat de Barcelona va pavimentar les voreres del Passeig de Gràcia amb aquest model de rajola hexagonal en què el relleu es presenta invertit respecte a l'original, millorant així la seva resistència davant del desgast que comporta el seu ús com paviment d'exterior.



divendres, 13 de novembre de 2015

La catedral de Palma de Mallorca

Poc després de la conquesta de Mallorca, el rei Jaume I (1230) inicià la remodelació de l'antiga mesquita musulmana per convertir-la en catedral catòlica.

Les obres de construcció es van allargar fins l'any 1630. Després d'altres reformes en el segle XIX, l'any 1899 el bisbe Campins visità Barcelona per tal de demanar parer a Gaudí sobre les obres de restauració de la seu mallorquina. Va quedar tan impressionat per la claredat d'idees de l'arquitecte que li va proposar fer-se càrrec de la remodelació.

Gaudí va passar uns dies a Mallorca per tal de prendre mides i conèixer millor l'edifici. Al cap d'uns mesos va presentar al bisbe el projecte i una maqueta de fusta que l'entusiasmaren.

Durant les estàncies a Mallorca, Gaudí feu diversos treballs menors com la restauració de la capella de Sant Bernat, el disseny del paviment de l'església parroquial de Pollença, reformes en el propi palau episcopal i el disseny del camí dels misteris del rosari del monestir de Lluc pel qual va rebre 500 pessetes.

Gaudí abandonà les obres de la catedral de Palma el 1914 després d'una discussió amb el contractista. La mort del bisbe Campins al poc temps causà que les obres s'aturessin definitivament.