divendres, 8 de novembre de 2019

La Nau Gaudí a Mataró

La Nau Gaudí de Mataró és la primera obra construïda per l'arquitecte. Fruit d'un projecte molt més ampli i ambiciós, aquest edifici és l'únic testimoni que ha arribat als nostres dies del recinte fabril de la Societat Cooperativa Obrera Mataronense ideada entre 1878 i 1883. Considerada com el punt de partida del procés creatiu de l'arquitecte, la nau de blanqueig de cotó de la cooperativa destaca per la importància de l'experimentació amb els arcs parabòlics, utilitzats per primera vegada per Gaudí com a elements estructurals. Aquesta solució arquitectònica es convertiria posteriorment en un element clau i molt representatiu de l'obra gaudiniana. L'edifici va ser restaurat en 2008 i, des de 2010, acull la seu de el Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró, espai d'exhibició de la Col·lecció Bassat i altres mostres d'art local. En els seus anys de joventut Antoni Gaudí va mantenir una estreta relació personal i professional amb Salvador Pagès, un dels cooperativistes més destacats de la Catalunya de finals de segle XIX. Aquest industrial tèxtil va ser el fundador de la Cooperativa Obrera Mataronense, societat instal·lada inicialment a la vila de Gràcia i traslladada en 1874 a la ciutat de Mataró. L'aproximació de Pagès a les idees de socialisme utòpic, el van portar a encarregar al jove arquitecte el disseny d'un complex industrial que s'estructurés com una petita ciutat, que seguís el model de les colònies obreres, incorporant equipaments socials i habitatges per als cooperativistes. Gaudí va començar a treballar en el projecte en 1878, just després de finalitzar els seus estudis a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, col·laborant intensament en la planificació de les diferents instal·lacions juntament amb l'arquitecte mataroní Emili Cabanyes. El projecte integrava les edificacions preexistents i ideava un conjunt que comptava amb noves naus fabrils, trenta cases unifamiliars i un sector de serveis on s'ubicaria l'escola, la biblioteca, el casino i la seu social de la cooperativa. Del conjunt projectat per l'arquitecte únicament es va materialitzar una petita part: dos habitatges, corresponents al del director i la del porter, uns sanitaris i una nau destinada al blanqueig de cotó. D'aquests edificis, construïts l'any 1883, només s'han conservat els dos últims.
ELS SERVEIS SANITARIS A pocs metres de la nau de blanqueig es conserva el pavelló de les latrines, una petita construcció cilíndrica considerada la més antiga de tot el conjunt de la cooperativa. L'interior està dividit en dues meitats a les quals s'accedeix per una porta independent. Aquesta modesta construcció destaca pel disseny de la forma de la seva coberta, una volta elevada que permet la renovació de l'aire. Gaudí posteriorment utilitzaria aquest sistema en les torres de ventilació de la Casa Vicens o de les cavallerisses de la Finca Güell. L'edifici està decorat amb testeres esglaonades a les portes i finestres i amb aplicacions de rajoles de ceràmica vidriada, elements ornamentals genuïnament gaudinians que es repetirien i es transformarien en molts dels seus projectes.

dijous, 18 de maig de 2017

dilluns, 8 de maig de 2017

dissabte, 24 de setembre de 2016


Fa pocs dies parlava amb un amic i em comentava que fa temps que no pujo res al blog, i és cert. Degut als problemes que tinc amb les fotos, causats per desaprensius que me les reediten, els hi esborren la firma, fan vídeos amb elles, s'atribueixen l'autoria, els hi posen la seva firma i fins i tot en algunes les hi han inserit una marca d'aigua, m'he plantejat molt seriosament si paga la pena continuar; i fins i tot he pensat en eliminar-lo.

De fet encara no estic molt segur del que faré a partit d'ara. Probablement continuï però posant una marca d'aigua ben visible a les fotografies noves, cosa de la que no en soc gens partidari però no em donen altra opció. Les més de 3000 fotos que tinc pujades, de moment es quedarien igual però poc a poc també les aniria reeditant per inserir-les-hi la meva pròpia marca d'aigua.

Però de moment encara necessito més temps per acabar-ho de decidir.

dissabte, 2 de gener de 2016

Unes quantes fotos més de la casa Batlló


Per encetar l'any, us deixo amb unes quantes fotos de l'última incursió a la casa Batlló. Feia temps que tenia ganes de tornar-hi i la sessió va ser molt profitosa.

https://www.casabatllo.es/











dimarts, 29 de desembre de 2015

El Palau Episcopal d'Astorga


El Palau Episcopal d'Astorga és un edifici projectat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català. Està situat a la ciutat d'Astorga, a una distància relativament curta de Lleó, on es troba la Casa Botines, igualment obra de Gaudí, junt a El Capricho de Comillas les úniques obres de Gaudí fora de Catalunya. La construcció es dugué a terme entre 1889 i 1915.

Uns anys abans s'havia produït un incendi al palau episcopal, que el deixà totalment destruït. Ja que la ciutat no disposava d'un arquitecte diocesà, el bisbe Joan Baptista Grau i Vallespinós decidí encarregar la construcció del nou palau episcopal al seu amic Gaudí. L'amistat entre ambdós havia començat anys enrere mentre Grau –reusenc com Gaudí– fou vicari general de l'arxidiòcesi de Tarragona i inaugurà a l'església de Jesús-Maria l'altar que Gaudí havia dissenyat.

Quan Gaudí rebé l'encàrrec de construir el palau episcopal estava ocupat en diversos projectes, como el Palau Güell, els Pavellons Güell, el Col·legi de les Teresianes i la Sagrada Família, pel que no podia desplaçar-se a Astorga per a estudiar el terreny i l'entorn del nou edifici. Per a no endarrerir el projecte li demanà al bisbe que li enviés fotografies, dibuixos i qualsevol informació del lloc, que li permetissin començar a projectar el palau de manera que harmonitzés amb les edificacions del seu entorn. Un cop estudiat tot el material rebut, Gaudí enllestí els plànols del projecte i els envià a Astorga. Grau se sentí satisfet i inicià els tràmits per a obtenir els permisos administratius. Després d'haver-se introduït algunes modificacions, el projecte fou aprovat el mes de febrer de 1889. Uns mesos després, el 24 de juny, es posà la primera pedra.

Gaudí decidí emprar a l'obra obrers i paletes catalans que ja havien treballat amb ell, a fi que degut a la seva absència l'obra es realitzés de forma precisa segons les seves idees. El Palau Episcopal d'Astorga és un edifici que té un aire medieval, apropiat per a la seva finalitat. Gaudí el projectà en estil neogòtic, corrent que provenia de l'arquitectura historicista de moda en aquell moment, i que Gaudí utilitzà al Col·legi de les Teresianes, a Bellesguard i a la Casa Botines, a més d'Astorga.

La pedra en què està construït (granit gris del Bierzo) és respectuosa amb el seu entorn, en especial amb la catedral que es troba a prop, i també amb la naturalesa, que a l'Astorga de finals del segle XIX estava més present que en l'actualitat. Tanmateix, l'edifici també incorpora alguns dels elements que caracteritzarien a Gaudí en les seves futures obres, com els arcs de l'entrada principal o les grans xemeneies que de forma ostensible s'integren en les façanes laterals.

La façana presenta quatre torres cilíndriques, i està rodejada d'un fossat. El pòrtic té tres grans arcs abotzinats, fets amb carreus separats entre si per contraforts inclinats; Gaudí havia projectat coronar la façana amb un àngel de cinc metres d'alçada, que finalment no es va dur a terme. La part posterior presenta un absis a la capella, rodejat de tres petits absidiols. La planta baixa conté un gran vestíbul, del que surt l'escala noble, adquirint una gran alçada que permet l'obertura de grans finestres, de forma triangular, que proporcionen una gran lluminositat; aquest esquema recorda una mica l'utilitzat al Palau Güell. L'estructura de l'edifici se sustenta en pilars amb capitells decorats i en voltes de creueria sobre arcs ogivals de ceràmica vidriada. Es remata amb un emmerletat d'estil mudèjar.

El 1893, després de la mort del bisbe Grau, Gaudí dimití per desavenències amb el Cabildo, restant les obres aturades durant diversos anys. Finalment, fou enllestit entre 1907 i 1915 per l'arquitecte Ricardo García Guereta amb un estil molt més auster. L'edifici no feu mai les funcions de Palau Episcopal, i actualment és seu del Museo de los Caminos, dedicat al Camí de Santiago.