dimarts, 3 de desembre de 2019

El Museu Doicesà de Palma de Mallorca

Gaudí dissenyà per la catedral de Mallorca un conjunt de mobles notabilíssim al servei de la celebració, que actualment es poden veure en el Museu Diocesà de Palma.

El faldistori pel bisbe. En parlem primerament perquè és una vertadera joia de l’art mobiliari de Gaudí. Prescrit pel cerimonial romà de bisbes per quan el pontífex s’asseia davant l’altar per conferir els ordes sagrats, el que Gaudí ens deixà és de fusta policromada i formes entorcillades, amb seient de cuiro igualment daurat i policromat, plegable, sense respatler, com prescrivien les rúbriques.

Per al cant coral, Gaudí construí de ferro forjat i de fusta dos faristols de cor. Un cop més hem de destacar la mestria del forjador que imprimia formes bellíssimes al ferro dur com si fos plom. El més gros, amb capacitat per sostenir quatre llibres de cor als quatre costats, és verament espectacular. El més petit només és per sostenir dos llibres. L’estructura de tots dos és de ferro, la base i la part alta destinada a sostenir els llibres corals és de roure.
Forjà a més a més un faristol per al mestre de capella, tot de ferro. És més senzill i baix, com és natural, que els dos anteriors. La base recorda la del faristol gros del cor.

El 1906 arribaren al palau episcopal les dues insígnies tradicionals de la basílica: el conopeu i el tintinacle, ambdues dissenyades per Gaudí: gens convencionals, de collita ben pròpia i creativitat exuberant. Les dues insígnies basilicals són elements de les processons litúrgiques, presidides pel clero de la basílica.

El conopeu té forma cònica com a de paraigua o de tenda de campanya, amb barres alternants iguals de color vermell i groc (or). Algú suposa que eren els colors de la senyera papal medieval, ja que el títol de basílica a una església cristiana insigne és privilegi atorgat per la Seu romana. Aguanta el conopeu una asta de fusta, graciosament torçuda amb forma d’esse, que porta al capdamunt una esfera coronada per una creu.

El tintinacle és la campana que anuncia l’arribada de la processó amb el clero de la basílica. La campana, dissenyada per Gaudí, és vertaderament original. No la fa sonar un badall penjat al bell mig, com a les campanes convencionals. És un martell que pica un dels costats del bronze, gairebé cilíndric i culminat per un sol radiant del mateix metall (qualcú sospita si era policromat). Un pal de fusta el sosté per portar-lo en processó.

El banc dels oficiants era destinat al sacerdot celebrant de la missa solemne, assistit llavors pel diaca i sotsdiaca i, si era canonge, per un prevere assistent. Hi caben, doncs, quatre persones. El banc manté els senyals d’identitat de l’obra gaudiniana, digne en la forma i còmode. Cal fer notar que aquest banc, segons la normativa litúrgica d’aleshores, era per descansar (durant el cant dels Kyries, del Glòria, del Credo, i durant el sermó), no per presidir.

Els canelobres. El mestre en va dissenyà uns quants per il·luminar les zones de la catedral que quedaven més fosques, i aquest n’és un d’ells.

L’escala per a l’exposició del Santíssim a l’altar major. És sens dubte el moble més sumptuós que Gaudí va dissenyar per a la Seu, una peça emblemàtica de l’art de fusta, ferro forjat i policromia fantasiosa que el genial artista ens deixà a la Seu. L’escala pot restar plegada quan no s’empra per al culte (ara just el dia del Corpus). L’escala s’ajustava a la part posterior de l’altar, tal com quedà situat sobre els tres escalons “litúrgics”, en el presbiteri remodelat. La part inferior recolzava sobre el trespol i la part alta, mitjançant dos pals, s’afermava sobre el darrer escaló. Al capdamunt hi ha un petit graó des del qual el ministre col·locava en la custòdia major el viril amb la forma consagrada per a l’exposició major eucarística. L’escala és de fusta policromada, amb baranes de ferro forjat de formes fantasioses, decorada amb inscripcions litúrgiques policromades (“Sanctus, sanctus, sanctus”) i de devoció eucarística. Entre els símbols gravats cal destacar els tres cors: de Jesús, de Maria i de Josep, record, sens dubte, per a l’artista del temple de la Sagrada Família que anava alçant a Barcelona.

Per finalitzar el reportatge, retrocedirem en el temps per admirar la maqueta que Gaudí presentà al bisbe Campins i que també es pot veure exposada al Museu Diocesà.

A la fi de segle XIX, el bisbe Pere Campins va impulsar la reforma de la distribució interna i la decoració de la catedral de Mallorca, edificada entre els segles XIII i XIV. Decebut amb les propostes dels arquitectes diocesans, el 1899 Campins va viatjar a Barcelona per demanar consell a Antoni Gaudí.

El 1903, Gaudí va presentar al bisbe Campins una maqueta del seu projecte de restauració per a la catedral. Les idees de l'artífex de la Sagrada Família van entusiasmar el bisbe, que de seguida va proposar a Gaudí que es fes càrrec personalment de la restauració.

divendres, 8 de novembre de 2019

La Nau Gaudí a Mataró

La Nau Gaudí de Mataró és la primera obra construïda per l'arquitecte. Fruit d'un projecte molt més ampli i ambiciós, aquest edifici és l'únic testimoni que ha arribat als nostres dies del recinte fabril de la Societat Cooperativa Obrera Mataronense ideada entre 1878 i 1883. Considerada com el punt de partida del procés creatiu de l'arquitecte, la nau de blanqueig de cotó de la cooperativa destaca per la importància de l'experimentació amb els arcs parabòlics, utilitzats per primera vegada per Gaudí com a elements estructurals. Aquesta solució arquitectònica es convertiria posteriorment en un element clau i molt representatiu de l'obra gaudiniana. L'edifici va ser restaurat en 2008 i, des de 2010, acull la seu de el Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró, espai d'exhibició de la Col·lecció Bassat i altres mostres d'art local. En els seus anys de joventut Antoni Gaudí va mantenir una estreta relació personal i professional amb Salvador Pagès, un dels cooperativistes més destacats de la Catalunya de finals de segle XIX. Aquest industrial tèxtil va ser el fundador de la Cooperativa Obrera Mataronense, societat instal·lada inicialment a la vila de Gràcia i traslladada en 1874 a la ciutat de Mataró. L'aproximació de Pagès a les idees de socialisme utòpic, el van portar a encarregar al jove arquitecte el disseny d'un complex industrial que s'estructurés com una petita ciutat, que seguís el model de les colònies obreres, incorporant equipaments socials i habitatges per als cooperativistes. Gaudí va començar a treballar en el projecte en 1878, just després de finalitzar els seus estudis a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, col·laborant intensament en la planificació de les diferents instal·lacions juntament amb l'arquitecte mataroní Emili Cabanyes. El projecte integrava les edificacions preexistents i ideava un conjunt que comptava amb noves naus fabrils, trenta cases unifamiliars i un sector de serveis on s'ubicaria l'escola, la biblioteca, el casino i la seu social de la cooperativa. Del conjunt projectat per l'arquitecte únicament es va materialitzar una petita part: dos habitatges, corresponents al del director i la del porter, uns sanitaris i una nau destinada al blanqueig de cotó. D'aquests edificis, construïts l'any 1883, només s'han conservat els dos últims.
ELS SERVEIS SANITARIS A pocs metres de la nau de blanqueig es conserva el pavelló de les latrines, una petita construcció cilíndrica considerada la més antiga de tot el conjunt de la cooperativa. L'interior està dividit en dues meitats a les quals s'accedeix per una porta independent. Aquesta modesta construcció destaca pel disseny de la forma de la seva coberta, una volta elevada que permet la renovació de l'aire. Gaudí posteriorment utilitzaria aquest sistema en les torres de ventilació de la Casa Vicens o de les cavallerisses de la Finca Güell. L'edifici està decorat amb testeres esglaonades a les portes i finestres i amb aplicacions de rajoles de ceràmica vidriada, elements ornamentals genuïnament gaudinians que es repetirien i es transformarien en molts dels seus projectes.

dijous, 18 de maig de 2017

dilluns, 8 de maig de 2017

dissabte, 24 de setembre de 2016


Fa pocs dies parlava amb un amic i em comentava que fa temps que no pujo res al blog, i és cert. Degut als problemes que tinc amb les fotos, causats per desaprensius que me les reediten, els hi esborren la firma, fan vídeos amb elles, s'atribueixen l'autoria, els hi posen la seva firma i fins i tot en algunes les hi han inserit una marca d'aigua, m'he plantejat molt seriosament si paga la pena continuar; i fins i tot he pensat en eliminar-lo.

De fet encara no estic molt segur del que faré a partit d'ara. Probablement continuï però posant una marca d'aigua ben visible a les fotografies noves, cosa de la que no en soc gens partidari però no em donen altra opció. Les més de 3000 fotos que tinc pujades, de moment es quedarien igual però poc a poc també les aniria reeditant per inserir-les-hi la meva pròpia marca d'aigua.

Però de moment encara necessito més temps per acabar-ho de decidir.

dissabte, 2 de gener de 2016

Unes quantes fotos més de la casa Batlló


Per encetar l'any, us deixo amb unes quantes fotos de l'última incursió a la casa Batlló. Feia temps que tenia ganes de tornar-hi i la sessió va ser molt profitosa.

https://www.casabatllo.es/