diumenge, 22 de desembre del 2013

dimecres, 6 de novembre del 2013

Esplendor del Modernisme

El passat dimecres 30 d’octubre de 2013, al suplement Cultura/s de La Vanguardia, el reconegut historiador de l’art i especialista en l’obra de l’arquitecte Antoni Gaudí, Daniel Giralt-Miracle, va publicar aquesta crítica del llibre Modernisme. Modernismo en Barcelona, obra realitzada per Beli Artigas, juntament amb els fotògrafs Ramon Manent i Josep Maria Alegre, i que va ser presentada públicament fa dos anys per Vicenç Morando en una conferència a la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges.



Esplendor del Modernisme

Espectacular! Així és aquest llibre-àlbum, de 30x30 cm i 600 pàgines profusament il.lustrades, que resulta ser una publicació necessària per conèixer els aspectes essencials del modernisme que va sorgir a Barcelona i a la seva àrea d’influència.

És curiós constatar com un moviment tan potent, que en el seu moment va ser tan ben acollit i valorat, tingués tan mala premsa i fos tractat de manera tan hostil després de seu apogeu. De la mateixa manera com sorprèn que avui ocupi un lloc destacat en la història de l’art i, a mes a més, sigui el principal atractiu turisticocultural de la ciutat de Barcelona, gràcies al pas dels anys i als estudis de prestigiosos autors que n’han revalorat els aspectes estètics, socials i econòmics. Per aquest motiu són benvingudes aportacions com aquesta, que, més enllà d’images que mostrin elements modernistes rellevants, expliquin quin va ser l’origen d’aquest isme.

I això és el que s’han proposat els autors d’aquest llibre; presentar el modernisme bàsic, cosa que sens dubte aconsegueixen gràcies a una articulació didàctica i aclaridora que ens recorda l’Europa del 1900 i ens parla de la revolució industrial, la burgesia emergent, el capital aportat per les fortunes rurals i els indians, etcètera, és adir, que exposa el conjunt de circumstàncies que van propiciar un floriment de la cultura que va tenir especial visibilitat en l’arquitectura, les arts, les lletres i la música, en una ona expansiva que es va estendre en particular fins a Sitges amb l’enlluernadora figura de Santiago Rusiñol. Pel seu atractiu, al llibre, el pes fort se l’emporta l’arquitectura, tant la civil com la industrial i la religiosa, i tenen especial protagonisme Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, encara que també s’al.ludeix a l’obra d’altres eminents arquitectes, com van ser Jujol i Sayrach. L’altre gran apartat és el dedicat a les arts i els oficis, que ens permet constatar la transversalitat del moviment, ja que va incidir també en la ceràmica, els paviments, les vidrieres, els mobles, l’escultura, la joieria i la pintura.

Tot el cicle vital del modernisme, la seva aparició, esplendor i ocàs, doncs, clarament explicat en un llibre que harmonitza a la perfecció text i imatge, alhora que ens descobreix detalls als quals fins ara no havíem fet atenció.


Algunes de les fotografies meves que es poden veure al llibre:

La casa Vicens, detall.


Bellesguard, des dels merlets del castell de Martí L'Humà.


Detall d'un fanal de la plaça Real.


El drac dels pavellons Güell, a Padralbes.


El Park Güell.


Entrada principal a la Pedrera.


El Col·legi de les Teresianes.


El sostre del saló principal del Palau Güell.


I finalment, la casa Batlló, contraportada del llibre.


Enllaç al blog de la seva autora, Beli Artigas: http://criticartt.blogspot.com.es/2013/11/imagina-que-una-mati-et-trobes-al-diari.html

dijous, 31 d’octubre del 2013

El xalet de Catllaràs

Les necessitats d’energia per a la producció de ciment a la nova fàbrica del Clot del Moro (La Pobla de Lillet) que estava construint (1901-1904) l’arquitecte Rafael Gustavino per a la societat Asland d’Eusebi Güell i Bacigalupi (Compte de Güell), estan a l’origen de la construcció d’aquest xalet que Güell (mecenes de Gaudí) va encarregar-li probablement cap a l’any 1901.


Les mines de carbó del Catllaràs eren molt lluny de la fàbrica del Clot del Moro a la que anava destinada la seva producció i de qualsevol lloc habitat. Això va fer necessari construir un habitatge pels tècnics i altre personal que hi treballava.

Per aixecar la construcció, es va escollir un indret dit “Els Prats”, prop de les mines i en un entorn natural rodejat de camps de conreu i deveses naturals, sense bosc, que permetia una amplia visió sobre l’entorn d’una gran bellesa paisatgística.


La construcció es va iniciar l’any 1902 i es va desenvolupar en dues fases tenint en compte les desfavorables condicions climàtiques, amb hiverns molt durs. Per aquesta raó, durant la primera fase es va construir l’estructura, els tancaments exteriors, la xemeneia central i una part de les viseres de les finestres, la que corresponia a la planta baixa. Posteriorment i en una segona fase es van completar els treballs, suposadament l’any 1903.




Després d’un període d’intensa activitat productiva a les mines del Catllaràs, l’any 1932 el xalet va ser cedit a l’Ajuntament de La Pobla de Lillet. A partir de llavors, el xalet va viure un progressiu deteriorament que s’anava fent més i més evident, malgrat algunes intervencions que més aviat servien per adaptar-lo a noves aplicacions que no pas a assegurar una verdadera reconstrucció. Aquesta situació es va agreujar com a conseqüència de la Guerra Civil i la postguerra que van deixar el xalet en un estat gairebé ruïnós.


Ja l’any 1907, el xalet pateix les primeres reformes que van consistir en un canvi del pendent de les viseres de les finestres i en el cobriment amb ciment del sòcol inicialment recobert amb còdols de riu.

Novament es tenen notícies de reformes a l’any 1940 en que l’edifici es trobava en condicions precàries.

A partir de 1971, el xalet va patir noves modificacions, per adaptar-lo a la nova funció a que es va destinar, que era la de Colònia de vacances, que van desfigurar encara més la seva imatge inicial. Es va eliminar totalment l’escala que era l’element central de la façana i que tenia una raó de ser pràctica essent substituïda per una altra metàl•lica sense cap relació amb el projecte original. També es va canviar el recobriment inicial de la façana, per una coberta de pissarra artificial. Igualment l’interior va patir importants modificacions.




Font: http://www.gaudiallgaudi.com/CA020%20Xalet%20del%20Catllaras.htm

dimarts, 12 de març del 2013

Bellesguard: Detalls


Planell del soterrani.


El soterrani.
El refugi.

El jardí

Els bancs, aquest fent referència a l'any 1410 en el que Martí l'Humà utilitzà com a residència estival.

1916, any en que finalitzaren les obres.

Uns quants detalls del jardí....

... I alguns detalls de l'interior.

Bellesguard, una visita molt recomanable!

diumenge, 10 de febrer del 2013

Bell esguard, els terrats i més.


El viaducte.


La reixa de la porta d'entrada.

Detall de la porta.
El castell.


Un balcó.
Els terrats.






El jardí.