diumenge, 10 de novembre del 2019

divendres, 8 de novembre del 2019

La Nau Gaudí a Mataró

La Nau Gaudí de Mataró és la primera obra construïda per l'arquitecte. Fruit d'un projecte molt més ampli i ambiciós, aquest edifici és l'únic testimoni que ha arribat als nostres dies del recinte fabril de la Societat Cooperativa Obrera Mataronense ideada entre 1878 i 1883. Considerada com el punt de partida del procés creatiu de l'arquitecte, la nau de blanqueig de cotó de la cooperativa destaca per la importància de l'experimentació amb els arcs parabòlics, utilitzats per primera vegada per Gaudí com a elements estructurals. Aquesta solució arquitectònica es convertiria posteriorment en un element clau i molt representatiu de l'obra gaudiniana. L'edifici va ser restaurat en 2008 i, des de 2010, acull la seu de el Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró, espai d'exhibició de la Col·lecció Bassat i altres mostres d'art local. En els seus anys de joventut Antoni Gaudí va mantenir una estreta relació personal i professional amb Salvador Pagès, un dels cooperativistes més destacats de la Catalunya de finals de segle XIX. Aquest industrial tèxtil va ser el fundador de la Cooperativa Obrera Mataronense, societat instal·lada inicialment a la vila de Gràcia i traslladada en 1874 a la ciutat de Mataró. L'aproximació de Pagès a les idees de socialisme utòpic, el van portar a encarregar al jove arquitecte el disseny d'un complex industrial que s'estructurés com una petita ciutat, que seguís el model de les colònies obreres, incorporant equipaments socials i habitatges per als cooperativistes. Gaudí va començar a treballar en el projecte en 1878, just després de finalitzar els seus estudis a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, col·laborant intensament en la planificació de les diferents instal·lacions juntament amb l'arquitecte mataroní Emili Cabanyes. El projecte integrava les edificacions preexistents i ideava un conjunt que comptava amb noves naus fabrils, trenta cases unifamiliars i un sector de serveis on s'ubicaria l'escola, la biblioteca, el casino i la seu social de la cooperativa. Del conjunt projectat per l'arquitecte únicament es va materialitzar una petita part: dos habitatges, corresponents al del director i la del porter, uns sanitaris i una nau destinada al blanqueig de cotó. D'aquests edificis, construïts l'any 1883, només s'han conservat els dos últims.
ELS SERVEIS SANITARIS A pocs metres de la nau de blanqueig es conserva el pavelló de les latrines, una petita construcció cilíndrica considerada la més antiga de tot el conjunt de la cooperativa. L'interior està dividit en dues meitats a les quals s'accedeix per una porta independent. Aquesta modesta construcció destaca pel disseny de la forma de la seva coberta, una volta elevada que permet la renovació de l'aire. Gaudí posteriorment utilitzaria aquest sistema en les torres de ventilació de la Casa Vicens o de les cavallerisses de la Finca Güell. L'edifici està decorat amb testeres esglaonades a les portes i finestres i amb aplicacions de rajoles de ceràmica vidriada, elements ornamentals genuïnament gaudinians que es repetirien i es transformarien en molts dels seus projectes.
Una de les últimes intervencions de Gaudí per la Cooperativa fou l’estendart de la societat l’any 1884. DE l’obra només es conserva l’abella, que coronava l’ensenya.