El xalet de Catllaràs

Les necessitats d’energia per a la producció de ciment a la nova fàbrica del Clot del Moro (La Pobla de Lillet) que estava construint (1901-1904) l’arquitecte Rafael Gustavino per a la societat Asland d’Eusebi Güell i Bacigalupi (Compte de Güell), estan a l’origen de la construcció d’aquest xalet que Güell (mecenes de Gaudí) va encarregar-li probablement cap a l’any 1901.

Les mines de carbó del Catllaràs eren molt lluny de la fàbrica del Clot del Moro a la que anava destinada la seva producció i de qualsevol lloc habitat. Això va fer necessari construir un habitatge pels tècnics i altre personal que hi treballava.

Per aixecar la construcció, es va escollir un indret dit “Els Prats”, prop de les mines i en un entorn natural rodejat de camps de conreu i deveses naturals, sense bosc, que permetia una amplia visió sobre l’entorn d’una gran bellesa paisatgística.

La construcció es va iniciar l’any 1902 i es va desenvolupar en dues fases tenint en compte les desfavorables condicions climàtiques, amb hiverns molt durs. Per aquesta raó, durant la primera fase es va construir l’estructura, els tancaments exteriors, la xemeneia central i una part de les viseres de les finestres, la que corresponia a la planta baixa. Posteriorment i en una segona fase es van completar els treballs, suposadament l’any 1903.

Després d’un període d’intensa activitat productiva a les mines del Catllaràs, l’any 1932 el xalet va ser cedit a l’Ajuntament de La Pobla de Lillet. A partir de llavors, el xalet va viure un progressiu deteriorament que s’anava fent més i més evident, malgrat algunes intervencions que més aviat servien per adaptar-lo a noves aplicacions que no pas a assegurar una verdadera reconstrucció. Aquesta situació es va agreujar com a conseqüència de la Guerra Civil i la postguerra que van deixar el xalet en un estat gairebé ruïnós.

Ja l’any 1907, el xalet pateix les primeres reformes que van consistir en un canvi del pendent de les viseres de les finestres i en el cobriment amb ciment del sòcol inicialment recobert amb còdols de riu.

Novament es tenen notícies de reformes a l’any 1940 en que l’edifici es trobava en condicions precàries.

A partir de 1971, el xalet va patir noves modificacions, per adaptar-lo a la nova funció a que es va destinar, que era la de Colònia de vacances, que van desfigurar encara més la seva imatge inicial. Es va eliminar totalment l’escala que era l’element central de la façana i que tenia una raó de ser pràctica essent substituïda per una altra metàl•lica sense cap relació amb el projecte original. També es va canviar el recobriment inicial de la façana, per una coberta de pissarra artificial. Igualment l’interior va patir importants modificacions.

Font: http://www.gaudiallgaudi.com/CA020%20Xalet%20del%20Catllaras.htm