La catedral de Palma de Mallorca

Poc després de la conquesta de Mallorca, el rei Jaume I (1230) inicià la remodelació de l'antiga mesquita musulmana per convertir-la en catedral catòlica.

Les obres de construcció es van allargar fins l'any 1630. Després d'altres reformes en el segle XIX, l'any 1899 el bisbe Campins visità Barcelona per tal de demanar parer a Gaudí sobre les obres de restauració de la seu mallorquina. Va quedar tan impressionat per la claredat d'idees de l'arquitecte que li va proposar fer-se càrrec de la remodelació.

Gaudí va passar uns dies a Mallorca per tal de prendre mides i conèixer millor l'edifici. Al cap d'uns mesos va presentar al bisbe el projecte i una maqueta de fusta que l'entusiasmaren.

Durant les estàncies a Mallorca, Gaudí feu diversos treballs menors com la restauració de la capella de Sant Bernat, el disseny del paviment de l'església parroquial de Pollença, reformes en el propi palau episcopal i el disseny del camí dels misteris del rosari del monestir de Lluc pel qual va rebre 500 pessetes.

Gaudí abandonà les obres de la catedral de Palma el 1914 després d'una discussió amb el contractista. La mort del bisbe Campins al poc temps causà que les obres s'aturessin definitivament.

Ara fa molt de temps que no pujava res al blog, però no us penseu que el tinc arraconat. Estic preparant algunes entrades que em feia molta il•lusió fotografiar: L'interior del Palau Episcopal d'Astorga, el del Capricho de Comillas, i el de la Casa Botines de Lleó, encara que d'aquest últim, degut a la impossibilitat de accedir al seu interior, us haureu de conformar amb un recull de fotografies trobades a la xarxa. També tinc previst pujar fotos de la catedral de Mallorca, i algunes cosetes més.... De moment us deixo amb un avanç perquè aneu fent boca!

El Palau Episcopal d'Astorga (detall de la capella).

El Capricho (Casa Quijano) de Comillas, Cantàbria. Detall d'un dels sostres del pis superior.

Detall de la casa Botines , Lleó (imatge trobada a la xarxa).

Detall de l'altar de la catedral de Mallorca amb el baldaquí il·luminat.

Fins aviat

Bones Festes!

El jove Gaudí

Per pagar-se els estudis d’arquitectura, Antoni Gaudí va treballar de delineant amb el mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre, també de família procedent del Camp de Tarragona. Fontserè va dirigir, entre 1873 i 1887, les obres del nou parc de la Ciutadella de Barcelona (on se celebraria l’Exposició Universal de 1888), així com del seu entorn, inclosa la construcció del mercat del Born.

La col•laboració de Gaudí en el parc de la Ciutadella no es va limitar al dibuix dels projectes de Fontseré, sinó que també hi va fer aportacions pròpies. Va col•laborar en el disseny de la gran cascada (1877), en la desapareguda gruta artificial, les glorietes bessones de les escales de la cascada; seus són els medallons que hi ha a banda i banda de la porta d’entrada a l’aquàrium i que representen una salamandra i un tritó. Fou també l’autor de la balustrada de pedra de la coneguda com placeta d’Aribau, decorada amb caps de lleó (1875), i de la reixa d’entrada al parc on col•locà una sèrie de cascs alats de guerrer que rematen els fanals. Gaudí també ideà el dipòsit regulador de la gran cisterna que abastava d’aigua el parc, complex projecte que li va servir per aprovar l’assignatura de Resistència de Materials sense haver de presentar-se a l’examen. En aconseguir el títol d’arquitecte l’any 1878, és ben conegut el comentari del President del Tribunal de l’Escola d’Arquitectura, Elies Rogent: “Avui hem donat el títol a un geni o a un boig. El temps ho dirà”....

Gaudí, en el 88è aniversari de la seva mort.

El drac dels Pavellons Güell

Gaudí, gran admirador de Jacint Verdaguer, utilitzà el seu poema L'Atlàntida com a motiu per a la composició dels Pavellons Güell. Eusebi Güell i Bacigalupi s'havia casat amb Isabel López i Bru, filla del Marqués de Comillas a qui havia estat dedicat el poema èpic, per la qual cosa convingué amb Gaudí que en les finques de Pedralbes, on sovint anaven a passejar les dues famílies, s'hi havia d'incloure els temes mitològics citats en el poema.

I el que primer crida l’atenció és la porta d’entrada, de la qual destaca la reixa de ferro en forma de drac. Aquesta mitològica figura representa a Ladón, el drac guardià del Jardí de les Hespèrides, vençut per Hèrcules en l’onzè episodi que narra Verdaguer en el seu poema. La forma del drac correspon a la posició de les estrelles de la constel•lació de la Serp, en la qual fou convertit Ladón com a càstig pel robatori de les pomes d’or. La pota davantera esquerra té l’articulació giratòria perquè, en obrir el reixat, es tensi una cadena i es posi en moviment. Curiosament el cap del drac vist des de l’interior de la finca representa un elefant.